Marató de Barcelona

Gran grupet per aconseguir baixar de 2'55.

Com cada any a la 1a setmana de març arriba la marató de Barcelona, un esdeveniment molt important per a molts de nosaltres.
Cada any amb un repte diferent, en aquest el meu era ajudar a uns quants corredors a aconseguir baixar de 2'55.
Enguany la fira ha estat tot un èxit i l'estand de Compressport no em parat.
El dissabte per la nit amb l'estomac ple i molt cansat per la fira, vaig preparar tot el necessari pel diumenge, amb mi el Josetxo i l'Ander 2 amics de Donosti que veniem per 1er cop a correr la marató de la nostre ciutat.

Ens aixequem el dia de la cursa amb un temps espectacular el que preveu que será un gran dia per aconseguir bones marques.
Ens vestim, esmorzem i cap al metro camí del guarda-robes on em quedat amb la resta del grup.
Són les 8.25 i tothom està neguitos per arrancar, a les 8.30 surten els pros i 2 minuts mes tard nosaltres.
1ers moments com sempre un busca agafar el ritme de cursa a la carretera de sants.
Anem be i passem com esperavem sobre 4.07 cada km.
Finalment al grupet som 9 que anirem junts fins al km 5 on l'Ander i el Josetxo decideixen baixar el ritme, i es que no es pot fer una marató sense entrenar.
La resta anem fent camí gaudint del gran ambient del carrer Tarragona, Gran Via i encarem ja Paseig de Gracia on la gent supera molt be aquest tram.

Sembla que anem molt be de ritme i forces i poc a poc passem també la Sagrada Familia i recorrem Valencia i Merdiana on atrapem un grup molt gran per passar la mitja perfectes amb 1:27:11 com voliem.

Es psicológic peró la gent ja no xerra tant i ja no van tant en paral.lel i anem mes enfilats.
arribem a la zona on hi ha menys públic i un lleuger vent en contra, peró sembla que avui será el dia per a molts i en un tres i no res ens plantem a la Torre Agbar on hi ha un magnific ambient i passen els km volant. Ja ens apropem a la zona crítica del km 3o, per sort tenim el vent a favor a la zona de la vila peró les forces ja son justetes i alguns ja comencen a fer la goma.
Encarem ja l'Arc de Triomf, km 35 i gran avituallamnet i aglomeració de public, aquí definitivament es trenca el grup i quedem ja només 4.
Ara es hora de patir i animar a la gent perqué acoinseguiexin el seu repte ja que anem perfectes de temps.
Catedral, Plaça Sant Jaume i Rambles queden enrere i afrontem Paralel ja justísims el ritme decau en pel i el correr ja no es tant alegre, peró ja hi som arribem a Sepulveda alguns ja amb la cara desencaixada disposats a fer el km mes llarg de la seva vida.
Peró tot te la seva recompensa i en arribar i passar a Plaça espanya ja veiem l'arribada i Si! aconseguirem baixar de 2.55, finalment 2.54.28.
La gent esta eufòrica el Dani, Biel, Julio i Ramon han baixat de 2'55 i l'Albert i el Ricard han fet un pel mes peró han baixat de 3 hores, l'Ander 3'11 i el Josetxo 3'28.

Clemente Alonso i el meu germà 2'26 i 2'27 respectivament.
Gran cursa la dels 2 sense premi final en forma de marques personals.



Aquí teniu els parcials, gairebé vem doblar, la 1a mitja 1'27'11 la 2a 1'27'17

Km5	Km10	Km15	Km20	1/2	Km25	Km30	Km35	Km40	Final
Tiempo Acumulado
00:20:54	00:41:21	01:02:01	01:22:40	01:27:11	01:43:07	02:03:21	02:24:09	02:44:51	02:54:28
Posición
524	542	543	502	499	481	438	375	317	320

Km0-5	Km5-10	Km10-15	Km15-20	Km20-25	Km25-30	Km30-35	Km35-40	40-Final
Tiempo Real
00:20:54	00:20:28	00:20:40	00:20:39	00:20:28	00:20:15	00:20:48	00:20:42	00:09:38
00:20:54	00:41:21	01:02:01	01:22:40	01:43:07	02:03:21	02:24:09	02:44:51	02:54:28

Molt content i felç d'haber ajudat a aconseguir el repte a d'altres corredors.

La propera marató París el 10 d'abril per intentar millorar marca!

II Duatló de muntanya de Terrassa

Entrevista amb la gent de Tv Terrassa.

Molt ambient i més de 300 inscrits al II duatló de Terrassa.
Diferents carpes de marques esportives i botigues del sector donaven molt color a la zona de boxes i sortida i arribada.

Per la meva part encarava el duatló amb moltes ganes ja un pel més recuperat de la marató. Tret de sortida per donar pas a un 1er tram de cursa a peu molt ràpid on em vaig trobar molt be i vaig compartir cap de cursa amb un dels classics del duatló català el David Serra.

A boxes em portava 5 segons i en sortir-hi el vaig atrapar per fer els 1ers trams del sector de btt junts, fins a les 1eres rampes d'una llarga pujada on ja em vaig destacar una miqueta.

El circuit de btt va ser divertidísim amb unes baixades per corriol molt divertides i técniques, combinat amb trams de pistes força trencacames. Poc a poc vaig anar agafant diferencia respecte al grupet que venia per darrera, per afrontar la 2a volta del circuit amb molta tranquilitat.

En baixar-me de la bici per fer l'últim tram de correr la diferencia era ja de més de 4 minuts.

El darrer correr molt curtet i ràpid, poc més de 8 minuts, i ja a l'arribada molt content per una nova victoria, la més comoda de la temporada, amb gairebé 5 minuts respecte al 2on classificat.

Dèspres un molt bon avituallament, massatge i xocolata desfeta amb melindros, que més es pot demanar a una organització

Per últim agrair i felicitar a la gent del club natació Terrassa per l'organització i el gran recorregut que van preparar.

Espero poder repetir l'any que ve!

Campinat de Catalunya de duatló de muntanya.

En el 1er tram de correr amb Xavier Torrades


Aquest any el campionat de Catalunya de duatló era a Sant Joan de les Abadesses.
Just una setmana després de la marató i en un circuit on 2 anys enrera vaig tenir una dura caiguda on em vaig trinxar 2 dits de la ma.
Aquest any venia amb moltes ganes de fer-ho bé encara que un pel cansat.

La baixada dura i perillosa plena de pedres.

El dia de la cursa estava molt animat i descansat de tota la setmana de relax, ja desde el tret de sortida em vaig sentir millor del que pensava i així en les 2 voltes del dur circuit de correr vaig acabar entrant a boxes 7é no gaire lluny dels 1ers.
Ja entre la transició i els 1ers trams de la bici , vaig anar remontant per arribar a la zona més dura del circuit ja en 3a posició.

A la 2a volta del sector de btt tot solet en 3à posició.

Tot seguit en un tram de corriol i una ràpida pista em van servir per anar agafant diferencies respecte als perseguidors i també adonar-me que els 2 1ers ja estaven molt lluny.
El pedregal que era la baixada i la 2a volta ja les vaig fer tot sol gaudint molt del circuit.
Ja en arribar a boxes l'ùltim tram de correr va ser un pur tramit per aconseguir un 3er lloc sorprenent per a mi després de l'esforç de la setmana passada.

Per davant 2 màquines es van disputar el triomf en l'ultim tram de correr.
El guanyador finalment va ser el Francesc Freixer i 2on l'Aleix Fabregas, felicitats per la gran cursa.

27à Marató de Sevilla

Que be que van les Asics Tarther! Molt lleugeres i comodes alhora.

Buscant el ritme de cursa .

El 1er dorsal de 4 digits en creuar l'arribada.

Una imatge val més que 1000 paraules.

La 8à medalla de marató acabada.

Quan erem petits cada any els nostres pares ens portaven a veure la marató de Barcelona, el meu germá i jo veiem amb fascinació aquells soferts corredors com a superherois i no paravem de desitjar fer-nos grans per intentar imitar-los i poder participar a la marató de la nostra ciutat. Ens em fet grans i ja em corregut algunes maratons pero sempre será una cursa especial per a nosaltres.

Així doncs el 1er objectiu de la temporada era la Marató de Sevilla, per intentar aconseguir un temps tantes vegades somiat, fer menys de 2:30.

Desde Berlin on vaig fer el meu 1er sub 3 hores (2:51), he anat baixant poc a poc el meu registre. Amsterdam 2:41, Barcelona 2:38 i Florència 2:34. Després de Florència per primer cop vaig pensar que podia baixar de 2:30.

Per aconseguir-ho calia arribar-hi en la millor forma, dedicar moltes hores d'entrenament i fer un parell de mitges per saber l'estat real de la meva forma.
A l'última mitja, la de Barcelona les sensacions van ser bones pero no el temps 1:13:40. La gent no creia gaire en les meves possibilitats i fins i tot jo en certs moments he dubtat.

Ja durant la setmana i a Sevilla les sensacions eren bones.

Només quedava fer be tots els pasos de preparar be el material i menjar i hidratar-me be.

El dia de la cursa semblava perfecte, amb nubols i una temperatura ideal.

A la ratlla de sortida a les 9:30 dins de l'estadi nervis i ganes de sentir el tret de sortida.

Sona el tret i rapidament a buscar un grupet que porti el mateix ritme que jo.

Al km 3 aconsegueixo agafar 3 nois que tenen les mateixes intencions que jo, així doncs agafem un ritme constant de 3:30 per passar el 1ers 10 km en 35 min, poc després apareix el meu germà que m'acompanyarà fins a l'arribada.

Seguim constats per passar el km 20 en 1:10, encara molt fresc i sense patir molt.

La mitja un pel ràpida en 1:13:49, és el 1er cop que penso que avuí ho puc aconseguir, d'aquí fins al km 30 intento aguantar ja que les sensacions son tant bones que apretaria un pel més però com que ja conec el que passa del 35 endavant prefereixo conservar.

I així és, sobre el 33 ens quedem sols, ja que la gent del grup comença a cedir.

Al 36 i després de passar un pont començo ja a sentir fatiga i el ritme decau uns 5 segons per km.

Com em diu el meu germà es hora d'apretar els dents ja que es en els darrers kms on un fa la marca o es perden 5 minuts.

Els kms es fan eterns i no pares de pensar "un km menys per arribar".

El meu germà em diu que baixo segur i que ara he de lluitar per baixar de 2:29, els 2 ultims kms per un solitari parc són eterns, peró per fi apareix l'estadi.

300 metres de tartan em separen de l'arribada.

El crono marca 2:28:30, trec el que em queda de forces per apretar, pero en encarar la recta final en el crono apareix el 29, es igual, ho he aconseguit.

He fet realitat un dels meus somnis de feia molts anys!

He baixat de 2:30 he fet 2:29:11!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Arribo tant cansat que no tinc ni forces per abraçar-me al meu germà.

Trigaré encara temps a pair i gaudir el que acabo de fer, pero alhora soc conscient de que crec que ho puc superar i rapidament li dic al meu germà que intentare apropar-me als 2:25, no se ni on ni quan pero ho intentaré.

Evidentment no cal dir que sense l'ajuda i els anims del meu germ aixo hauria estat impossible, senzillament gracies Tete!

Els numeros de la cursa: km 5-17:15, km 10- 35:00, :km 15- 52:32, km 20- 1:10:00, mitja 1:13:49 km 25-1:27:41 km 30-1:45:27, km 35: 2:03:14, km 40-2:21:12, arribada 2:29:11.

Van sortir dubtes sobre si podria aconseguir la meva fita a Sevilla.

Pero en els darrers entrenaments vaig tenir molt bones sensacions.

Material de 2à ma d'oferta

2 kits cuadre + forquilla Ceepo Stinger talla M.
Nous a estrenar. Opció en blanc i vermell o blanc i groc.
Preu 1500 euros cada un.

Bieles full carbon vision. Preu 650 euros noves a estrenar.

Acople full carbon Xentis. Preu 650 euros, nou a estrenar.

Roda davantera Xentis. El joc de les 2 rodes + cobertes i cameres
és de 1200 euros.

Roda darrera Xentis.
Tenen 100 km.

Encants ciclistes

Un maillot ultramític Kelme.

Molta gent va venir a canviar tot tipus de material relacionat amb les bicis.

Més i més material per poder remenar i triar.

Una de les moltes joies que portar la gent.

Molt material antic en els 1ers encants ciclistes.

Gran èxit en la 1à trobada d'encants ciclistes que es va realitzar el diumenge passat. Molta gent es va acostar al local de Pau i bicis per intercanviar, comprar o vendre qualsevol cosa relacionada amb el món de les bicis.
Va venir tot tipus de ciclistes com missatgers a ciclistes amb fixies passant pels carreteros més classics i mountainbikers més auténtics.
Tothom amb quelcom en comú, la passió per les 2 rodes.
Després de l'èxit ja estem pensant en organitzar de cara a l'estiu uns encants molt més grans
en un lloc a cel obert i jornada complerta.

Gracies a tots el que vareu venir i fins a la propera!

Les fotos espectaculars com sempre obra de Marti Milla.
www.martimilla.com
Gracies Marti!

Mitja marató de Barcelona

Marc Roig, Xavi Llobet jo i el meu germà a l'arribada.

Mal temps a la linea d'arribada, 1:13:40 però molt content de les sensacions.
La pluja, el fred i els metres de més han fet que no aconseguís el meu objectiu d'avui que era baixar de 1:13.
He sortit massa ràpid els 4 1ers kilòmetres i he pagat l'esforç fins al km 10 deixant pel davant el grup de 1:10 per ser més realista i lluitar amb 2 corredors més per aconseguir la fita del dia.
Peró ja a la Diagonal he vist que costaria amb la pluja que queia.
Cap al km 19 la marca ja veia que no seria l'esperada ja que el gps marca prop de 300 m de més.
Però per sort el millor de la cursa en creuar la meta són les bones sensacions de cara a afrontar la marató d'aquí a 2 setmanes a Sevilla.
Els ànims i il.lusió són molts alts, ara queden 2 setmanetes de baixar volum i recuperar
per arribar al 100%.