dilluns, 28 de gener del 2013

Temporada 2013



Finalment arranco de nou el blog, després de sol.lucionar uns problemilles técnics que no em deixaven publicar. Per 3er any consecutiu i gracies a la gent de Buff, Niner i d'altres sponsors que s'han anat sumant any rere any podrem   
participar altre cop en curses per etapes arreu del mon.
Ja tenim el calendari definit i deixo el link de les curses mes importants a las que tenim confirmada la participació. També intentarem estar en algunes curses d'un o dos dies que es disputen arreu del territori.


Rodant en solitari a Mongolia.

Aquest any tenim 2 nous companys d'equip que es sumen al David Rovira, Joan LLordella i jo que n'erem els 3 integrants. El meu germà ens acompanyarà a l'Andalucia, Cape i Mongolia i el Joan Burgues"el poltre de Motllo" que vindrà a la Titan. Gran equip i millor gent!


Moments de relax abans de la sortida amb el bo del David Rovira.

Agrair a la gent de Polar , Two Nav-Compe Gps i +QueBici per afegir-se com a nous sponsors de l'equip i confiar en aquest projecte. Mil gracies!

Esperem aconseguir grans resultats pero sobretot donar una bona imatge i passar-ho en gran!

http://www.andaluciabikerace.com  


dimecres, 7 de març del 2012

Andalucia Bike Race





L'Andalucia Bike Race, la 1a prova de l'any amb 12.000 m de desnivell positiu i 400 km tenia molt bona pinta i tant el Joan i jo i em anat amb moltes il.lusions.
Peró una caiguda entrenant just 5 dies abans del començament de la cursa em va deixar la ma dreta gairebé inútil. El dit gros molt inflat i amb molt dolor, em van fer dubtar fins ultima hora de si participar-hi o no.
Finalment vaig decidir anar-hi tot i no estar al 100%.
Ja a Còrdova amb tot l'ambientillo pre cursa em vaig anar animant.


Complicat amb la ma així i els pulsadors a l'esquerra.





La 1a etapa era un pròleg de 35 km amb un pedregar com a baixada final.
El recorregut força espectacular amb corriols tècnics i dures pujades van fer una bona selecció.
En creuar la meta molt content per les sensacions tot i patir molt a la baixada.
Els 2 següents dies varem seguir per terres de Còrdova amb 2 etapes molt variades i divertides amb trams tècnics, pistes rodadores, pujades curtes i dures i fins i tot un tram de via de tren abandonada al mes pur estil Cape Epic.




Bones cares després de la crono  del 1er dia..


A la 1a ens va anar força be i crec que varem entrar 15ens.
En la 2a ja amb millor sensacions rodàvem dels 10 1ers quan el Joan va punxar.
Increïble no podíem treure la vàlvula ust i ens estàvem tornant bojos, sort d'una persona del nombrós públic que ens ha acompanyat durant totes les etapes, va aparèixer amb unes tenalles i varem poder reparar, 10 preciosos minuts van volar.
Gran remuntada final per acabar 13ens amb una ultima punxada en la famosa baixada final.
Crec que somiaré amb ella durant molt de temps.




El millor moment del dia, gaudir de la gastronomia local.

En la 3a etapa varem deixar Còrdova per anar a Priego de Córdova i recórrer els seus voltants.
Una etapa trencacames amb u parell de llargues pujades i una baixada espectacular per un camí empedrat amb molts revolts, esgraons i molta pendent que em van deixar la ma fosa.
La nostra ratxa de mala sort va continuar i el Joan va punxar ni mes ni menys que 4 vegades, sort de la bona fe d'alguns companys deixant-nos camares per poder acabar l'etapa.
La part final d'aquesta tenia una rampa final duríssima on molts participants van decidir caminar, al final no varem entrar ni dels 20 1ers.




6 punxades en 2 dies ens van allunyar del top ten.


Per disputar les 2 ultimes etapes ens varem desplaçar a Jaén terra de camps d'oliveres.
La 4a etapa era la reina amb 86 km i gairebé 3000m de desnivell positiu.
Les ganes de fer-ho be eren moltes, i aixi varem anar fent el el grup dels 15 1ers de la general fins encarar les dures rampes de la 1a pujada. A partir D'allà cada parella va agafar el seu ritme fins enfilar les darreres pistes ja amb neu als vorals.
En una llarga baixada ens varem ajuntar amb 3 parelles mes per afrontar la part central de l'etapa, molt trencacames amb un parell de trialeres divertidíssimes.
Quan ja semblava que avui  faríem una bona etapa, juntament amb la parella de Cult bikes ens varem perdre. No pot ser! Quin dia no ens passara res penso en el meu interior.
Ens diuen que em perdut 9 minuts.
Doncs res a continuar i afrontar els 8 km de la llarga i dura pujada que ens espera abans d'arribar a meta.
Un dia mes de desgracia, sort que almenys disfrutem el recorregut!




Amb el guanyador de la prova i mite del mtb, Jose Antonio Hermida(il capo).


I sense adonar-nos ja estem a l'ultima etapa que que be anuncia l'speaker serà curta però intensa.

Amb un temps tapadot i una mica de fred la gent no acaba de sortir de curt, molts manguitos i perneres tapen el cos de ciclistes.

Arranquem per una zona molt rapida entre camps per afrontar tot seguit uns corriols força revirats i pedregosos, ràpidament veig que avui les cames ja no tenen l'alegria d'altres dies i decideixo agafar el meu propi ritme dins un grupet.
Afrontem la pujada del dia que la formen unes dures rampes asfaltades per acabar per una pista molt desfeta.

I com no algo tenia que passar, em van tirar en un avituallament i sense saber com estava dins un clot. Per sortir-hi em van haver d'ajudar 2 persones. El neumàtic perdia i al seient estava girat.

Definitivament aquesta no es la nostre Andalucia  Bike Race.
Ja amb el cap pensant en acabar vaig gaudir molt del llarg sender de baixada que ens portava fins a meta, realment espectacular.

La conclusió de tot plegat ha estat que he pogut participar en una gran cursa amb la gran companyia del Joan LLordella.
He gaudit molt del recorregut i paisatges i espero poder repetit l'any que ve amb plenitud condicions i una mica mes de sort.




dilluns, 13 de febrer del 2012

Equip Buff 2012


El Joan 1er a l'arribada d'una etapa de la Titan Desert 2011

El dissabte que ve comença l'Andalucia Bike Race, la 1a cursa de la temporada per l'equip Buff.
Equip del que formarem part el Joan LLordella(un mític del mtb català i guanyador l'any passat de la general de la Copa Catalana Internacional de btt.)




El David en acció a la Cape Epic l'any passat.

El 2on rider de l'equip es el David Rovira, clàssic dins del clàssics del mtb català i integrant fins fa 2 anys de l'equip Buff de Raids amb el que es va proclamar campió del mon.
L'any passat ja va participar a la Cape Epic, Titan i Transpyr.



Molt cansat a l'arribada a Granada a la darrera Titan.

I el darrer corredor de l'equip soc jo. Entre els 3 participarem en algunes de les millors i mes dures curses per etapes amb btt que hi han actualment.
La 1a serà l'Anadalucia Bike Race on hi anirem el Joan i jo.
La segúent serà la Cape Epic on anirem els 3, per continuar en terres del Marroc  amb la Titan Desert.
Si queden forces al juliol ens espera la Transpyr amb el seu dur i espectacular recorregut.



Moment de relax de tots 3 l'ant passat a la Titan.

I per acabar a finals de juliol la Mongolia Bike Challenge.
10 etapes i 1400km ens esperen!

Tot això serà possible gracies a la gent de Buff, el nostre gran sponsor, sense oblidar a la gent de Niner que ens ajuda i molt en el tema de les bicicletes.
D'altres marques també aposten per nosaltres i ens donen un cop de ma: Specialized amb els cascos, Northwave amb les sabatilles, Cebe amb les ulleres, la gent de Compressport amb el tema de roba compresiva i  Zero Flats amb líquid antipunxades.
Gu i PowerBar amb el menjar i Fuel Belt amb les motxiles d'hidratació.

Tenim moltes ganes i il.lusio de fer una bona temporada i sobretot de disfrutar de grans moments, passar-ho be amb la gent, gaudir de grans paisatges i d'inmenses emocions i no patir gaire, aixó serà molt complicat.

dimarts, 31 de gener del 2012

Després de molt de temps

Feia molt de temps que no actualizava el blog, gracies a l'insistencia d'algunes persones he decidit
tornar a escriure.

I en aquest cas es per comentar el II duatló de Tavernoles que enguany era campionat de Catalunya.
Per a mi era el 2on del 2012 després de participar fa 2 setmanes en el de Mataró.

El circuit de btt auténtic fang i neu per tot arreu!

Arribava al duatló trànquil ja que el nivell de la llista d'inscrits era molt alt i creia no poder disputar el podi.
Però un cop allà ja em va canviar el meu pensament en saber que el correr era dur i el tram be btt era un veritable fangar amb zones dures i trams técnics.

Així doncs que en arrancar la cursa animat vaig agafar el meu ritme corren veien com el cap de cursa marxava a un ritme força ràpid per a mi.
Crec que vaig arribar a boxes el 10e.

Però en agafar la btt i observar el terreny i veure com anava em vaig sentir optimista i en un tres i no res vaig començar a observar els grupet cap de cursa amb 4 integrants, poc a poc en un tram força inpracticable per l'abundant fang vaig enganxar al Joan Freixa(dominador absolut anys enrere del circuit català de duatlons) per anar amb ell una estoneta i enganxar en el tram mes dur a l'Aleix Fabregas, un altre crack del mundillo.

Ja tenim els 2 cap de cursa a 50 metres peró no aconseguim engaxar-los i en un tram de corriol técnic l'Aleix em deixa i passo un moment de crisi on crec estar perdent el podi.

En un tram de baixada ràpida em recupero i afronto un dur tram que enfilem apeu ja altre cop amb l'Aleix, fem l'últim tram de pujada junts i encarem el darrer i espectacular sender els 2 plegats, ell comet un error i em llanço arriscant al màxim.

Arribo a la darrera transcisió tranquil ja que els de davant ja estan massa lluny i per darrere l'Aleix ha cedit mes de 40 segons.
Així doncs el darrer tram apeu al gaudeixo sense patir molt. 

Finalment creu l'arribada molt content pel 3er lloc per darrere de 2 cracks com son l'Ever i el Francesc, però sobretot feliç per haver gaudit d'un auténtic duatló de muntanya amb molt de fang, neu, fred, boira, duresa, trams técnics i un bon entrepà a l'arribada.

Com m'agrada arribar a casa amb la btt així, aixó indica que he disfrutat molt!

diumenge, 5 de juny del 2011

Extrememan 226 Salou


Sortint de l'aigua en menys de 1 hora i volia intentar baixar de 1'10, encara estis bocabadat amb la meva natació d'ahir.


El perfil de la bici va ser el que em va fer dicidir anar a Salou. Ahir el cursa el vaig disfrutar molt.
Espectacular en tots els aspectes!


Gracies al nombrós pùblic que no va parar d'animar-me!


Creuant l'arribada, 9h 42min d'esforç per aconseguir la 2a posició.


Només creuar la meta molta gent esperant-me.


Després d'arribar apreix tot el cansanci.


Encara no em crec que estigues al podi ahir a la tarde!

Diuen que una imatge val mes que mil paraules, aixó es el que me passa a mi avui.
No se com descriure el viscut ahir. Molts nervis abans de sortir, molta tensió a la natació, molta eurforia, alegria, i satisfacció en els 180 km de la bici on vaig gaudir molt tant pel recorregut, pùblic, paisatges i companys de cursa i molt patiment, cansanci, calor i emocio en la marató per donar pas a l'eurforia en creuar l'arribada i tot seguit moltes abraçades, felicitacions, preguntes i una sensació d'esgotament absoluta.
Per ùltim el podi un lloc on el meu germa està acostumat i jo creia que era massa per a mi.
Mil gracies a tanta i tanta gent no possare noms que segur que em dixaria a molta gent.

Ara toca descansar i entrenar per intentar estar el mes endavant possible a Embrun.



diumenge, 10 d’abril del 2011

Marató de París


El meu dorsal per a la cursa el 126 amb ratlla blava d'elit.

Ahir vaig córrer la marató de París on tenia pensat atacar els 2:25, el repte era difícil però creia que era possible.
6 setmanes de durs entrenaments em deien que ho podia fer.
L'ultima setmana però problemes en un genoll em van crear dubtes peró gracies als massatges de l'Angel, les sessions de tecar amb el David Serra www.fisiocerdanyola.com i com no a l'ajuda incondicional del Carles Tur carlestur.blogspot.com m'han fet arribar gairebé al 100% a París.

Ja a París instal.lat de luxe a l'hotel de l'organització gaudint als apats de la companyia de tota l'elit africana.
El dissabte al matí vaig rodar 25 minutets i després cap a recollir el dorsal a l'espectacular fira del corredor. Per la tarde siesta i preparació de tot el material per a la cursa.



Moments abans de la sortida


I ahir esmorzar a les 6:30 amb tots els negritos i a les 7 bus cap a la sortida als Camps Elisis.
Nervis fins al tret de sortida i ja ha començat la meva 10a marató, surto tranquil amb el grup de les 1eres dones fins al km 6 que passem per sota de 3'20 jo he d'anar a 3'25 per fer el meu temps a partir d'aqui faig camí amb un parell de corredors fins al km 15 en una zona molt trencacames. Al 15 fem canvi de sentit i em deixen enrere però jo tranquil ja que vaig molt be de cames i molt bones sensacions.
Al km 20 començo a enganxar ja algunes de les 1eres dones amb les que vaig fins al 25, abans però passo la mitja en 1:12:44 un temps perfecte pel que vull aconseguir.
Del 25 fins al 30 passem tot un seguit de túnels molt durs.
Ja molta calor i les cames començen a estar un pel fatigades, els grups es trenquen i jo agafo estela d'una noia passem el 30 i seguim junts fins al 34 zona de fortes rampes. Els temps de pas per km comencen a pujar de 3'25 fins als 3'45 del km 35 vaig mort de cames molt clavat seguiexo com puc a la jove keniata, i entrem als darrers 6 km dins un parc, sembla que no passin els kms.



La 10a medalla per a la col.lecció de maratons acabades.

Ja se que els 2:25 han marxat i ara la lluita està en aconseguir millor marca al km 40 encara es possible intento no quedar-me sol.
Girem al km 41 i l'ultima pujada per encarar l'últim km.
Recta final, el crono marca encara 2:28 llarg però massa llarg, cau el 2:29, finalment 2:29:18, 7 segons més que a Sevilla.

Com son les coses només 7 segons i sensacions tant diferents a Sevilla eufòria i aquí decepció sabent que avui tenia cames i forces per més però la calor i el dur circuit han pogut amb mi.

La part positiva que la te es que per 2a vegada he baixat de 2:30 i que ara ja em crec que puc estar en 2:25.
Segur que ho tornare a intentar!!!!!!

Moltisimes gracies al Javier Cortes Huete per la seva ajuda en els entrenaments i al Cristian Llorens per ajudar-me durant l'estada a París.

Els meus temps de pas:
km 5: 10:01
km 10: 34:33
km 15: 51:59
mitja: 1:12:48
km 25: 1:26:17
km 30: 1:44:09
km 35: 2:02:31






dilluns, 21 de març del 2011

Mitja marató del Maresme.

Ahir es va disputar la Mitja marató del Maresme, amb sortida i arribada a Calella.
El meu germá i jo varem anar-hi per fer un bon entrenamnet de qualitat de cara als nostres propers reptes.
Jo volia saber si estic ràpid de cara a la marató de París
En teoria la mitja és molt ràpida amb un traçat força pla.

Pero el dia no ens va acompanyar i un lleuger vent lateral va fer que aviat sabesim que no fariem grans marques.
Tot i aixó em vaig exprimir per anar agafant sensacions de cursa.
Vaig disputar gairebé tota la cursa amb 2 correrdors del Pratenc, al girar a Santa Susana i passar un parell de passos a nivell un desl 2 va cedir i al km 16 em vaig quedar sol al cedir l'altre corredor així doncs tot sol vaig afrontar l'última part, ja un pel justet de forces pero mantenint el ritme de cursa i tirant de cap. Just davant tenia al meu germà que també anava tot sol a uns 20 segons.
Volia intentar apropar-me a la 1:11 pero finalment 1:12:45 mala marca per l'estat de forma en el que estic, peró millor marca personal.
El millor les bones sensacions amb les que em quedo de cara a afrontar els ùltims entrenaments
que em queden que seran força durs.

I a nivell de curiositat dir que el meu germá va fer 9e i jo 10e amb només 15 segons entre els 2.

Poques vegades arribo tant aprop d'ell.

París espera el dia 10 d'abril!!!!!!!!!