diumenge, 10 d’abril de 2011

Marató de París


El meu dorsal per a la cursa el 126 amb ratlla blava d'elit.

Ahir vaig córrer la marató de París on tenia pensat atacar els 2:25, el repte era difícil però creia que era possible.
6 setmanes de durs entrenaments em deien que ho podia fer.
L'ultima setmana però problemes en un genoll em van crear dubtes peró gracies als massatges de l'Angel, les sessions de tecar amb el David Serra www.fisiocerdanyola.com i com no a l'ajuda incondicional del Carles Tur carlestur.blogspot.com m'han fet arribar gairebé al 100% a París.

Ja a París instal.lat de luxe a l'hotel de l'organització gaudint als apats de la companyia de tota l'elit africana.
El dissabte al matí vaig rodar 25 minutets i després cap a recollir el dorsal a l'espectacular fira del corredor. Per la tarde siesta i preparació de tot el material per a la cursa.



Moments abans de la sortida


I ahir esmorzar a les 6:30 amb tots els negritos i a les 7 bus cap a la sortida als Camps Elisis.
Nervis fins al tret de sortida i ja ha començat la meva 10a marató, surto tranquil amb el grup de les 1eres dones fins al km 6 que passem per sota de 3'20 jo he d'anar a 3'25 per fer el meu temps a partir d'aqui faig camí amb un parell de corredors fins al km 15 en una zona molt trencacames. Al 15 fem canvi de sentit i em deixen enrere però jo tranquil ja que vaig molt be de cames i molt bones sensacions.
Al km 20 començo a enganxar ja algunes de les 1eres dones amb les que vaig fins al 25, abans però passo la mitja en 1:12:44 un temps perfecte pel que vull aconseguir.
Del 25 fins al 30 passem tot un seguit de túnels molt durs.
Ja molta calor i les cames començen a estar un pel fatigades, els grups es trenquen i jo agafo estela d'una noia passem el 30 i seguim junts fins al 34 zona de fortes rampes. Els temps de pas per km comencen a pujar de 3'25 fins als 3'45 del km 35 vaig mort de cames molt clavat seguiexo com puc a la jove keniata, i entrem als darrers 6 km dins un parc, sembla que no passin els kms.



La 10a medalla per a la col.lecció de maratons acabades.

Ja se que els 2:25 han marxat i ara la lluita està en aconseguir millor marca al km 40 encara es possible intento no quedar-me sol.
Girem al km 41 i l'ultima pujada per encarar l'últim km.
Recta final, el crono marca encara 2:28 llarg però massa llarg, cau el 2:29, finalment 2:29:18, 7 segons més que a Sevilla.

Com son les coses només 7 segons i sensacions tant diferents a Sevilla eufòria i aquí decepció sabent que avui tenia cames i forces per més però la calor i el dur circuit han pogut amb mi.

La part positiva que la te es que per 2a vegada he baixat de 2:30 i que ara ja em crec que puc estar en 2:25.
Segur que ho tornare a intentar!!!!!!

Moltisimes gracies al Javier Cortes Huete per la seva ajuda en els entrenaments i al Cristian Llorens per ajudar-me durant l'estada a París.

Els meus temps de pas:
km 5: 10:01
km 10: 34:33
km 15: 51:59
mitja: 1:12:48
km 25: 1:26:17
km 30: 1:44:09
km 35: 2:02:31






3 comentaris:

  1. Pablito, ets un crack, un autèntic monstre! Només 10 maratons i ja en portes dues per sota de 2h30', increïble!!

    Quin tip de presumir de pare es farà el Joan davant els nens de la seva classe!! bé, especialment davant les nenes...

    ResponSuprimeix
  2. La frase "d'anar clavat seguint la jove Keniata"...que vols que et digui estas en un altre planeta. El 25 caurà tard o d'hora. Salut!

    ResponSuprimeix
  3. Que grande Pau!!! es bo saber que també patiu de cames i passeu dificultats de tant en tant els Zamora....tot i això es un supertemps!! 2 sub 2:30h en 2 mesos...buuuf.
    Descansa, prepara el teu 1er papifinisher i ja tindras temps de ser sub 2:25!!!!

    ResponSuprimeix