dimarts, 31 de gener de 2012

Després de molt de temps

Feia molt de temps que no actualizava el blog, gracies a l'insistencia d'algunes persones he decidit
tornar a escriure.

I en aquest cas es per comentar el II duatló de Tavernoles que enguany era campionat de Catalunya.
Per a mi era el 2on del 2012 després de participar fa 2 setmanes en el de Mataró.

El circuit de btt auténtic fang i neu per tot arreu!

Arribava al duatló trànquil ja que el nivell de la llista d'inscrits era molt alt i creia no poder disputar el podi.
Però un cop allà ja em va canviar el meu pensament en saber que el correr era dur i el tram be btt era un veritable fangar amb zones dures i trams técnics.

Així doncs que en arrancar la cursa animat vaig agafar el meu ritme corren veien com el cap de cursa marxava a un ritme força ràpid per a mi.
Crec que vaig arribar a boxes el 10e.

Però en agafar la btt i observar el terreny i veure com anava em vaig sentir optimista i en un tres i no res vaig començar a observar els grupet cap de cursa amb 4 integrants, poc a poc en un tram força inpracticable per l'abundant fang vaig enganxar al Joan Freixa(dominador absolut anys enrere del circuit català de duatlons) per anar amb ell una estoneta i enganxar en el tram mes dur a l'Aleix Fabregas, un altre crack del mundillo.

Ja tenim els 2 cap de cursa a 50 metres peró no aconseguim engaxar-los i en un tram de corriol técnic l'Aleix em deixa i passo un moment de crisi on crec estar perdent el podi.

En un tram de baixada ràpida em recupero i afronto un dur tram que enfilem apeu ja altre cop amb l'Aleix, fem l'últim tram de pujada junts i encarem el darrer i espectacular sender els 2 plegats, ell comet un error i em llanço arriscant al màxim.

Arribo a la darrera transcisió tranquil ja que els de davant ja estan massa lluny i per darrere l'Aleix ha cedit mes de 40 segons.
Així doncs el darrer tram apeu al gaudeixo sense patir molt. 

Finalment creu l'arribada molt content pel 3er lloc per darrere de 2 cracks com son l'Ever i el Francesc, però sobretot feliç per haver gaudit d'un auténtic duatló de muntanya amb molt de fang, neu, fred, boira, duresa, trams técnics i un bon entrepà a l'arribada.

Com m'agrada arribar a casa amb la btt així, aixó indica que he disfrutat molt!

Cap comentari:

Publica un comentari