dimarts, 15 de febrer de 2011

27à Marató de Sevilla

Que be que van les Asics Tarther! Molt lleugeres i comodes alhora.

Buscant el ritme de cursa .


El 1er dorsal de 4 digits en creuar l'arribada.


Una imatge val més que 1000 paraules.


La 8à medalla de marató acabada.
Quan erem petits cada any els nostres pares ens portaven a veure la marató de Barcelona, el meu germá i jo veiem amb fascinació aquells soferts corredors com a superherois i no paravem de desitjar fer-nos grans per intentar imitar-los i poder participar a la marató de la nostra ciutat. Ens em fet grans i ja em corregut algunes maratons pero sempre será una cursa especial per a nosaltres.

Així doncs el 1er objectiu de la temporada era la Marató de Sevilla, per intentar aconseguir un temps tantes vegades somiat, fer menys de 2:30.
Desde Berlin on vaig fer el meu 1er sub 3 hores (2:51), he anat baixant poc a poc el meu registre. Amsterdam 2:41, Barcelona 2:38 i Florència 2:34. Després de Florència per primer cop vaig pensar que podia baixar de 2:30.
Per aconseguir-ho calia arribar-hi en la millor forma, dedicar moltes hores d'entrenament i fer un parell de mitges per saber l'estat real de la meva forma.
A l'última mitja, la de Barcelona les sensacions van ser bones pero no el temps 1:13:40. La gent no creia gaire en les meves possibilitats i fins i tot jo en certs moments he dubtat.
Ja durant la setmana i a Sevilla les sensacions eren bones.
Només quedava fer be tots els pasos de preparar be el material i menjar i hidratar-me be.
El dia de la cursa semblava perfecte, amb nubols i una temperatura ideal.

A la ratlla de sortida a les 9:30 dins de l'estadi nervis i ganes de sentir el tret de sortida.
Sona el tret i rapidament a buscar un grupet que porti el mateix ritme que jo.
Al km 3 aconsegueixo agafar 3 nois que tenen les mateixes intencions que jo, així doncs agafem un ritme constant de 3:30 per passar el 1ers 10 km en 35 min, poc després apareix el meu germà que m'acompanyarà fins a l'arribada.
Seguim constats per passar el km 20 en 1:10, encara molt fresc i sense patir molt.

La mitja un pel ràpida en 1:13:49, és el 1er cop que penso que avuí ho puc aconseguir, d'aquí fins al km 30 intento aguantar ja que les sensacions son tant bones que apretaria un pel més però com que ja conec el que passa del 35 endavant prefereixo conservar.
I així és, sobre el 33 ens quedem sols, ja que la gent del grup comença a cedir.
Al 36 i després de passar un pont començo ja a sentir fatiga i el ritme decau uns 5 segons per km.

Com em diu el meu germà es hora d'apretar els dents ja que es en els darrers kms on un fa la marca o es perden 5 minuts.
Els kms es fan eterns i no pares de pensar "un km menys per arribar".
El meu germà em diu que baixo segur i que ara he de lluitar per baixar de 2:29, els 2 ultims kms per un solitari parc són eterns, peró per fi apareix l'estadi.
300 metres de tartan em separen de l'arribada.
El crono marca 2:28:30, trec el que em queda de forces per apretar, pero en encarar la recta final en el crono apareix el 29, es igual, ho he aconseguit.
He fet realitat un dels meus somnis de feia molts anys!
He baixat de 2:30 he fet 2:29:11!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Arribo tant cansat que no tinc ni forces per abraçar-me al meu germà.
Trigaré encara temps a pair i gaudir el que acabo de fer, pero alhora soc conscient de que crec que ho puc superar i rapidament li dic al meu germà que intentare apropar-me als 2:25, no se ni on ni quan pero ho intentaré.
Evidentment no cal dir que sense l'ajuda i els anims del meu germ aixo hauria estat impossible, senzillament gracies Tete!

Els numeros de la cursa: km 5-17:15, km 10- 35:00, :km 15- 52:32, km 20- 1:10:00, mitja 1:13:49 km 25-1:27:41 km 30-1:45:27, km 35: 2:03:14, km 40-2:21:12, arribada 2:29:11.













Van sortir dubtes sobre si podria aconseguir la meva fita a Sevilla.





Pero en els darrers entrenaments vaig tenir molt bones sensacions.





























3 comentaris:

  1. Pau!
    Sóc el marc de Tarragona (ex de la sandra)
    Joder! moltíssimes felicititats. Ets una màquina i una inspiració!
    Una abraçada, i dos petons a la Natalia

    ResponElimina
  2. Enhorabona! Per la marca i per tota la feina que hi ha radera.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats pel marcón! Recordo fa uns anys, que parlaves amb un company meu, el Jose Espinar, i ell et comentava que havia fet 2h26' en marató el cop que l'havia corregut, i t'impressionava parlar d'aquells cronos que només poden fer uns quants escollits! I mira ara, ja estàs fent cronos de crack...! a seguir treballant dur... felicitats de veritat!

    ResponElimina