Sort de la cursa a peu!
Les dues últimes setmanes he participat en un parell de triatlons, un a Tossa (distancia olímpica) i l'altre a Salou(distancia sprint).
Quin drama de curses! A la 1era es va suspendre el sector de bici pel mal estat de la carretera per la pluja caiguda, amb el que aixó significa per a mí.
El grup de vascos vinguts per a l'ocasió encara flipan, el que ens queda per apendre d'aquesta gent!
Vaig sortir de l'aigua com el 200 després de lluitar amb 400 triatletes molt nerviosos i una mala mar de color marronos per les pluges caigudes els dies anteriors.
Després a remontar corrent per un circuit massa estret per a tanta gent.
Em queda el consol d'haver fet una bona cursa corrent.
I ahir Salou, encara més drama ja que la gent surt molt nerviosa, els circuits son curts amb el que acabes fent son voltes amb gent amb volta perduda i el perill corresponent.
I per arrodonir-ho vaig punxar la roda al km 15 de la bici en enganxar un ferro no senyalitzat al atrevessar la mitjana d'una "bonica autovia".
5km de bici amb la roda davantera sense aire per arribar a boxes ple de gent amb neopre que venien de la 2a sortida. El caos! amb el terra moll i perillós.
Com tot te la port bona i és l'ambient post cursa comentant amb la gent les "batallites", sort d'aixó!
Una cosa m'ha quedat clara, ja se que no faré l'any que ve.
Diuen que la vida és anar triant camins, el meus son el mtb i la llarga distancia!
Quin drama de curses! A la 1era es va suspendre el sector de bici pel mal estat de la carretera per la pluja caiguda, amb el que aixó significa per a mí.
El grup de vascos vinguts per a l'ocasió encara flipan, el que ens queda per apendre d'aquesta gent!
Vaig sortir de l'aigua com el 200 després de lluitar amb 400 triatletes molt nerviosos i una mala mar de color marronos per les pluges caigudes els dies anteriors.
Després a remontar corrent per un circuit massa estret per a tanta gent.
Em queda el consol d'haver fet una bona cursa corrent.
I ahir Salou, encara més drama ja que la gent surt molt nerviosa, els circuits son curts amb el que acabes fent son voltes amb gent amb volta perduda i el perill corresponent.
I per arrodonir-ho vaig punxar la roda al km 15 de la bici en enganxar un ferro no senyalitzat al atrevessar la mitjana d'una "bonica autovia".
5km de bici amb la roda davantera sense aire per arribar a boxes ple de gent amb neopre que venien de la 2a sortida. El caos! amb el terra moll i perillós.
Com tot te la port bona i és l'ambient post cursa comentant amb la gent les "batallites", sort d'aixó!
Una cosa m'ha quedat clara, ja se que no faré l'any que ve.
Diuen que la vida és anar triant camins, el meus son el mtb i la llarga distancia!
Buenas Pau. Com m'agrda veuret de triatleta! Jo ja viag arribar aquesta conclusió l'any passat. Els sprints no són per a mí. Espero que coincidim en algún tri. Qui ens ho anava a dir aquells dimecres de MTB per Collserola a primera hora del matí ja fa masses anys. Una abraçada.
ResponElimina