L'Andalucia Bike Race, la 1a prova de l'any amb 12.000 m de desnivell positiu i 400 km tenia molt bona pinta i tant el Joan i jo i em anat amb moltes il.lusions.
Peró una caiguda entrenant just 5 dies abans del començament de la cursa em va deixar la ma dreta gairebé inútil. El dit gros molt inflat i amb molt dolor, em van fer dubtar fins ultima hora de si participar-hi o no.
Finalment vaig decidir anar-hi tot i no estar al 100%.
Ja a Còrdova amb tot l'ambientillo pre cursa em vaig anar animant.
Complicat amb la ma així i els pulsadors a l'esquerra.
La 1a etapa era un pròleg de 35 km amb un pedregar com a baixada final.
El recorregut força espectacular amb corriols tècnics i dures pujades van fer una bona selecció.
En creuar la meta molt content per les sensacions tot i patir molt a la baixada.
Els 2 següents dies varem seguir per terres de Còrdova amb 2 etapes molt variades i divertides amb trams tècnics, pistes rodadores, pujades curtes i dures i fins i tot un tram de via de tren abandonada al mes pur estil Cape Epic.
Bones cares després de la crono del 1er dia..
A la 1a ens va anar força be i crec que varem entrar 15ens.
En la 2a ja amb millor sensacions rodàvem dels 10 1ers quan el Joan va punxar.
Increïble no podíem treure la vàlvula ust i ens estàvem tornant bojos, sort d'una persona del nombrós públic que ens ha acompanyat durant totes les etapes, va aparèixer amb unes tenalles i varem poder reparar, 10 preciosos minuts van volar.
Gran remuntada final per acabar 13ens amb una ultima punxada en la famosa baixada final.
Crec que somiaré amb ella durant molt de temps.
El millor moment del dia, gaudir de la gastronomia local.
En la 3a etapa varem deixar Còrdova per anar a Priego de Córdova i recórrer els seus voltants.
Una etapa trencacames amb u parell de llargues pujades i una baixada espectacular per un camí empedrat amb molts revolts, esgraons i molta pendent que em van deixar la ma fosa.
La nostra ratxa de mala sort va continuar i el Joan va punxar ni mes ni menys que 4 vegades, sort de la bona fe d'alguns companys deixant-nos camares per poder acabar l'etapa.
La part final d'aquesta tenia una rampa final duríssima on molts participants van decidir caminar, al final no varem entrar ni dels 20 1ers.
6 punxades en 2 dies ens van allunyar del top ten.
Per disputar les 2 ultimes etapes ens varem desplaçar a Jaén terra de camps d'oliveres.
La 4a etapa era la reina amb 86 km i gairebé 3000m de desnivell positiu.
Les ganes de fer-ho be eren moltes, i aixi varem anar fent el el grup dels 15 1ers de la general fins encarar les dures rampes de la 1a pujada. A partir D'allà cada parella va agafar el seu ritme fins enfilar les darreres pistes ja amb neu als vorals.
En una llarga baixada ens varem ajuntar amb 3 parelles mes per afrontar la part central de l'etapa, molt trencacames amb un parell de trialeres divertidíssimes.
Quan ja semblava que avui faríem una bona etapa, juntament amb la parella de Cult bikes ens varem perdre. No pot ser! Quin dia no ens passara res penso en el meu interior.
Ens diuen que em perdut 9 minuts.
Doncs res a continuar i afrontar els 8 km de la llarga i dura pujada que ens espera abans d'arribar a meta.
Un dia mes de desgracia, sort que almenys disfrutem el recorregut!
Amb el guanyador de la prova i mite del mtb, Jose Antonio Hermida(il capo).
I sense adonar-nos ja estem a l'ultima etapa que que be anuncia l'speaker serà curta però intensa.
Amb un temps tapadot i una mica de fred la gent no acaba de sortir de curt, molts manguitos i perneres tapen el cos de ciclistes.
Arranquem per una zona molt rapida entre camps per afrontar tot seguit uns corriols força revirats i pedregosos, ràpidament veig que avui les cames ja no tenen l'alegria d'altres dies i decideixo agafar el meu propi ritme dins un grupet.
Afrontem la pujada del dia que la formen unes dures rampes asfaltades per acabar per una pista molt desfeta.
I com no algo tenia que passar, em van tirar en un avituallament i sense saber com estava dins un clot. Per sortir-hi em van haver d'ajudar 2 persones. El neumàtic perdia i al seient estava girat.
Definitivament aquesta no es la nostre Andalucia Bike Race.
Ja amb el cap pensant en acabar vaig gaudir molt del llarg sender de baixada que ens portava fins a meta, realment espectacular.
La conclusió de tot plegat ha estat que he pogut participar en una gran cursa amb la gran companyia del Joan LLordella.
He gaudit molt del recorregut i paisatges i espero poder repetit l'any que ve amb plenitud condicions i una mica mes de sort.
